diumenge, 28 d’octubre de 2012

UNA «MOSCA» DE MOLTA VOLADA (*)



-o- Durant gairebé 50 anys, Casademont ha fet una carrera intensa
-o- El Col·legi de Periodistes l’ha premiat per ser pioner de la ràdio
                                                  
                                     -----oOo-----

El passat 25 de març, el periodista Emili Casademont i Comas, de 64 anys, va rebre el premi “Mosca de Galena”, que atorga el Col·legi de Periodistes de Catalunya com a pioner de la ràdio. No en va, recentment, el departament de Cultura de la Generalitat va reconèixer Casademont com el pioner de la ràdio en català de postguerra.Aquest veterà periodista ha exercit a Catalunya, Espanya, el Marroc i Algèria.

FIGUERES / MARC TESTART

Als seus 64 anys, i després d’exercir el periodisme escrit i parlat per Catalunya, Espanya, Marroc i Algèria, Emili Casademont s’ha decidit per llicenciar-se en Ciències de la Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La carrera periodística de Casademont, però, és inqüestionable. Els inicis de la seva activitat radiofònica -com a redactor, informador i guionista- cal anar a buscar-los a començaments dels anys cinquanta. Destaca el fet que ell va fer la primera emissió diària en català de la Radiodifusió espanyola després del 1939 (diumenges i festes inclosos). Fou a Ràdio Popular de Figueres, a partir de l’1 de novembre del 1965. El programa portava el títol de Figueres, tres de la tarda, i va acabar prenent el de L’Hora de Catalunya, títol definitiu que va donar nom a un llibre que recollia els seus primers textos.

Una de les etapes més fulgurants de la seva carrera periodística a l’exterior va ser exercint al Marroc i a Algèria. ”Va coincidir amb el conflicte de la independència d’Algèria de França”, recorda Casademont. Allà, al Marroc, va treballar al Diario de África, de Tetuan, i al seu suplement esportiu del dilluns, que s’anomenava África Deportiva. “Aquest setmanari donava informació esportiva de tot el món, gràcies a les agències a les quals estàvem abonats”, explica. Tot això va durar cinc anys (1958-1962), fins que la independència del Marroc va obligar a tancar els diaris i les ràdios espanyoles d’allà.

Tetuan (Regne del Marroc), any 1959: Periodistes del “Diario de África” i de l’”África Deportiva”, celebrant, a casa d’un dels fotògrafs musulmans d’ambdós mitjans, la fi del Ramadà (la Festa del sacrifici del xai). A la imatge, el tercer començant per la dreta, hi apareix un joveníssim Emili Casademont, que solia signar bastants dels seus treballs amb el pseudònim Otes.

Acabada aquesta etapa al continent africà, Casademont va tornar a Girona, “tot i que tenia ofertes per quedar-me allà amb diaris francesos”. Llavors va enllaçar -o reenllaçar, més ben dit- amb la premsa gironina. Casademont és el col·laborador més antic del Diari de Girona (abans, Los Sitios). També va fer de corresponsal especial de l’Agència Europa Press (fundada a Madrid el 1959), amb la qual va estar a diversos països de l’estranger fent reportatges. A partir del 1962, va tenir una època intensa com a redactor de Ràdio Girona, amb un programa diari als estius dedicat a la Costa Brava, ofert per totes les emissores existents aleshores a les comarques gironines, així com per Ràdio Miramar de Barcelona.

Pioner en català

L’1 de novembre del 1965 va entrar a Ràdio Popular de Figueres, on va poder realitzar el seu somni: fer un programa en català en temps de dictadura franquista, cosa que no havia pogut dur a terme a Ràdio Girona. Figueres, tres de la tarda era un espai diari qe incloïa tradicions, llegendes i evocació de personatges il·lustres. “Tenia oients a tota la província de Girona, el Rosselló i fins i tot havia rebut controls de Mallorca i l’Alguer”, apunta Casademont. Acabat el programa, es va quedar a Figueres per una raó: “Aquí, a la capital de l’Alt Empordà, hi vaig conéixer la que és ara la meva dona”. Però, Casademont tenia un peu a la nostra comarca i un altre a Girona -era redactor de Gerona Deportiva i col·laborava a Ràdio Girona, a Los Sitios, etcètera-, ciutat on havia vist la primera llum de la vida i on, durant anys, va continuar disposant de domicili.

Emili Casademont va escriure a moltes publicacions i agències. Als anys 70, fou corresponsal d’El Noticiero Universal, El Correo Catalán, Avui, Mundo Diario, Hoja del Lunes, Agència Efe, entre d’altres. També va ser redactor de la revista Canigó i cofundador i director del bisetmanari 9País, que va durar dos anys (1977-79), que després derivaria en el setmanari Hora Nova, del qual Casademont és sotsdirector. També ha publicat diversos llibres.

Emili Casademont i Comas valora profundament el premi “Mosca de Galena” 1999, que ha compartit amb Francina Boris, la històrica locutora de Ràdio Girona i de l’antiga Ràdio Associació de Catalunya (Barcelona), atorgat pel Col·legi de Periodistes, i diu que troba una diferència “abismal” entre el periodisme de fa mig segle respecte al d’ara.

Francina Boris i Emili Casademont, rebent el premi
 “Mosca de Galena” 1999


(*) Publicat al SETMANARI DE l’ALT EMPORDÀ,
editat a Figueres, el 25 d’abril del 2000.
Transcripció feta per JORDI C. PLA