divendres, 26 d’octubre de 2012

El català Colom, fill de Girona



Fa força més de mig segle que Salvador Dalí pintà un quadre de grans dimensions, actualment al museu dels Estats Units que duu el nom del cèlebre artista empordanès, relatiu a la descoberta d‘Àmèrica. Aquest quadre, un oli bellíssim, convé tenir-lo moltíssim en compte, ara que surten noves teories sobre el descobridor oficial del Nou Món, tot començant pel seu lloc d’origen, ja que, d’acord amb el que han apuntat alguns investigadors, bé podria ser que reflectís l’autenticitat històrica. Dalí, home que no era pas, precisament, cap independentista català, plasmà a la seva obra pictòrica, infinitat de senyeres, assenyalant-hi, a més -i abans que ningú-, que Cristòfor Colom havia vist la primera llum de la vida a la ciutat de Girona.

Una tarda d’estiu del 1974, Salvador Dalí, a la seva residència de Portlligat (Cadaqués), m’explicà fil per randa tots els simbolismes que figuren al seu quadre colombí: «Les senyeres volen indicar que la Descoberta d’Àmèrica va ser una gesta catalana, encapçalada per un navegant de casa nostra, mentre que els pals volen significar que les caravel·les van salpar del port de Pals d’Empordà». I després de fer una petita pausa, Dalí em revelà que la silueta d’un eclesiàstic, inspirada en el bisbe sant Narcís, i el campanar punxegut i escapçat de l’església de Sant Feliu, un dels grans símbols de la ciutat dels quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), existents a l’angle esquerre del quadre, volen representar que el pare del navegant era el canonge gironí Francesc Colom i Bertran, que arribà a ser president de la Generalitat de Catalunya del 1464 al 1467, el qual deixà embarassada la seva serventa, en una època en què es tolerava que els eclesiàstics mantinguessin relacions íntimes amb les dones, sense que ho ocultessin.

Aquesta creença de Dalí seria després compartida per diversos investigadors, com Francesc Albardaner, Joaquim Ventalló i el francès Jacques A. Cornet, autor del llibre Cristòfor Colom, el corsari (Pagès, editors-Lleida, 1999), arran d’haver-se localitzat, a l’Arxiu Diocesà de Girona, un document, on s’esmenta un tal Joan Baptista Colom (molts es mostren convençuts que aquest era el veritable nom de pila de l’almirall i que, més tard, se’l canvià per despistar aquells que el perseguien, per motius polítics i de pirateria, pel de Cristòfor), individu que es tractaria del famós i controvertit navegant, puix que, per haver estudiat una temporada al seminari, dominava el llatí a la perfecció. Cornet, a més, afirma que Colom nasqué el 24 de juny del 1438 (diada de Sant Joan, per cert), tot rebent les aigües baptismals a la Catedral gironina, i afegeix que el segon cognom de Joan Baptista Colom és el de Sacosta.

Per altra banda, tots aquests investigadors solen assegurar que Cristòfor Colom fou donat en adopció i que, amb els seus pares adoptius, visqué un temps a l’antiga illa de Gènova, on aprengué l’ofici de navegar. Aquesta illa, habitada per genovesos italians, situada molt a prop de la ciutat de Tortosa, la capital del Baix Ebre, avui, en haver-hi quedat unida, és el barri tortosí de Ferreries. I també solen assegurar que les tres caravel·les es deien, en realitat, Pinta, Santa Clara i Marigalante, rebatejada aquesta última per Colom amb el nom de Santa María sense èxit, atès que els mariners, catalans i portuguesos, sempre parlaren de la Marigalant, embarcació -es tractava de la nau capitana- que embarrancà el 25 de desembre del l492, als sorrals d’Haití, on naufragà i s’abandonà. Hi ha, per cert, un document antic que diu que «…a bordo de la Niña, que ha por nombre Santa Clara…», cosa que evidencia que el nom autèntic de la Niña era el de Santa Clara i que, als encarregats de transformar una gesta catalana en una gesta castellana, se’ls passà per alt eliminar aquest fragment d’una frase.

I cal ressaltar que un insigne home de lletres veneçolà, Rafael Marrón, en un article publicat fa algun temps a l’important diari Correo de Caroní, del seu país (reproduït, en part, pel Diari de Girona), afirmava el següent: «En el año 1492, Palos de Moguer no existía. Existía Palos y existía Moguer. Palos jamás ha sido un pueblo amurallado. Si traducimos el nombre de Palos al catalán, nos encontramos con Pals, que, en 1492, no sólo tenía puerto, sinó también astilleros y, en aquel entonces, era la mayor potencia marítima de Occidente, que imponía sus leyes en todo el Mediterráneo a través de sus consulados».              

I ja per acabar, permeteu-me recordar, benvolguts lectors, que una alta funcionària del Museu Dalí nord-americà (el que hi ha a St. Petersburg, Florida, on s’exhibeix el meravellós quadre que el pintor empordanès dedicà a la Descoberta d’Amèrica) manifestà al citat Diari de Girona, no fa gaire, que allà posseeixen un parell de proves irrefutables que Cristòfor Colom -o Joan Baptista Colom- era català, fill de la ciutat que té com a patró el bisbe sant Narcís.

Aquestes són les avui desaparegudes antenes de Ràdio Liberty de Pals, potentíssima emissora  dels nord-americans, també actualment despareguda. A uns 300 metres, dins el mar, hi ha enterrades, segons s’afirma, les restes ben conservades de l’antic i important port palsenc.


Emili Casademont i Comas