Fa força més de mig segle que
Salvador Dalí pintà un quadre de grans dimensions, actualment al museu dels
Estats Units que duu el nom del cèlebre artista empordanès, relatiu a la
descoberta d‘Àmèrica. Aquest quadre, un oli bellíssim, convé tenir-lo moltíssim
en compte, ara que surten noves teories sobre el descobridor oficial del Nou
Món, tot començant pel seu lloc d’origen, ja que, d’acord amb el que han
apuntat alguns investigadors, bé podria ser que reflectís l’autenticitat
històrica. Dalí, home que no era pas, precisament, cap independentista català, plasmà
a la seva obra pictòrica, infinitat de senyeres, assenyalant-hi, a més -i abans
que ningú-, que Cristòfor Colom havia vist la primera llum de la vida a la
ciutat de Girona.
Una tarda d’estiu del 1974, Salvador
Dalí, a la seva residència de Portlligat (Cadaqués), m’explicà fil per randa
tots els simbolismes que figuren al seu quadre colombí: «Les senyeres volen
indicar que la Descoberta
d’Àmèrica va ser una gesta catalana, encapçalada per un navegant de casa
nostra, mentre que els pals volen significar que les caravel·les van salpar del
port de Pals d’Empordà». I després de fer una petita pausa, Dalí em revelà que
la silueta d’un eclesiàstic, inspirada en el bisbe sant Narcís, i el campanar
punxegut i escapçat de l’església de Sant Feliu, un dels grans símbols de la
ciutat dels quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), existents
a l’angle esquerre del quadre, volen representar que el pare del navegant era el
canonge gironí Francesc Colom i Bertran, que arribà a ser president de la Generalitat de
Catalunya del 1464 al 1467, el qual deixà embarassada la seva serventa, en una
època en què es tolerava que els eclesiàstics mantinguessin relacions íntimes
amb les dones, sense que ho ocultessin.
Aquesta creença de Dalí seria després
compartida per diversos investigadors, com Francesc Albardaner, Joaquim
Ventalló i el francès Jacques A. Cornet, autor del llibre Cristòfor Colom, el corsari (Pagès, editors-Lleida, 1999), arran d’haver-se
localitzat, a l’Arxiu Diocesà de Girona, un document, on s’esmenta un tal Joan
Baptista Colom (molts es mostren convençuts que aquest era el veritable nom de pila
de l’almirall i que, més tard, se’l canvià per despistar aquells que el
perseguien, per motius polítics i de pirateria, pel de Cristòfor), individu que
es tractaria del famós i controvertit navegant, puix que, per haver estudiat una
temporada al seminari, dominava el llatí a la perfecció. Cornet, a més, afirma
que Colom nasqué el 24 de juny del 1438 (diada de Sant Joan, per cert), tot
rebent les aigües baptismals a la
Catedral gironina, i afegeix que el segon cognom de Joan
Baptista Colom és el de Sacosta.
Per altra banda, tots aquests
investigadors solen assegurar que Cristòfor Colom fou donat en adopció i que, amb
els seus pares adoptius, visqué un temps a l’antiga illa de Gènova, on aprengué
l’ofici de navegar. Aquesta illa, habitada per genovesos italians, situada molt
a prop de la ciutat de Tortosa, la capital del Baix Ebre, avui, en haver-hi
quedat unida, és el barri tortosí de Ferreries. I també solen assegurar que les
tres caravel·les es deien, en realitat, Pinta, Santa Clara i Marigalante, rebatejada aquesta última per Colom amb el nom de Santa María sense èxit, atès que els
mariners, catalans i portuguesos, sempre parlaren de la Marigalant,
embarcació -es tractava de la nau capitana- que embarrancà el 25 de desembre
del l492, als sorrals d’Haití, on naufragà i s’abandonà. Hi ha, per cert, un
document antic que diu que «…a bordo de la Niña, que ha por nombre Santa
Clara…», cosa que evidencia que
el nom autèntic de la Niña era el de Santa Clara i que, als encarregats de
transformar una gesta catalana en una gesta castellana, se’ls passà per alt
eliminar aquest fragment d’una frase.
I cal ressaltar que un insigne home
de lletres veneçolà, Rafael Marrón, en un article publicat fa algun temps a
l’important diari Correo de Caroní, del
seu país (reproduït, en part, pel Diari
de Girona), afirmava el següent: «En el año 1492, Palos de Moguer no
existía. Existía Palos y existía Moguer. Palos jamás ha sido un pueblo amurallado.
Si traducimos el nombre de Palos al catalán, nos encontramos con Pals, que, en
1492, no sólo tenía puerto, sinó también astilleros y, en aquel entonces, era
la mayor potencia marítima de Occidente, que imponía sus leyes en todo el
Mediterráneo a través de sus consulados».
I ja per acabar, permeteu-me
recordar, benvolguts lectors, que una alta funcionària del Museu Dalí
nord-americà (el que hi ha a St. Petersburg, Florida, on s’exhibeix el
meravellós quadre que el pintor empordanès dedicà a la Descoberta d’Amèrica) manifestà
al citat Diari de Girona, no fa
gaire, que allà posseeixen un parell de proves irrefutables que Cristòfor Colom
-o Joan Baptista Colom- era català, fill de la ciutat que té com a patró el
bisbe sant Narcís.
Emili Casademont
i Comas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada