diumenge, 25 d’abril del 2010

LA IMATGE DE LA MORENETA

L’any 880, segons la llegenda, uns nens que feien de pastors trobaren la primera imatge de la Mare Déu de Montserrat en una cova tota il·luminada. En saber-ho, el bisbe de Barcelona volgué traslladar-la a Manresa. Però allò resultà del tot impossible, car la peça pesava una barbaritat. Aleshores, el prelat, interpretant que la Verge no volia que aquella imatge seva es mogués d’allà, féu construir, al mateix lloc, una ermita -la de Santa Maria-, origen de l’actual monestir benedictí de la muntanya montserratina, cenobi que té una de les millors biblioteques del país, així com una important pinacoteca, amb obres del Greco, Dalí, Picasso, etcètera, i és la seu d’una famosa escolania, la més antiga d’Europa, que canta com els àngels el Virolai.

La imatge de la Mare de Déu, que avui dia es venera a Montserrat, pertany al segle XII i el seu color és negre, fet que li ha donat l’apel·latiu de La Moreneta. I fou el Papa Lleó XIII qui, l’11 de setembre del 1881, elevà aquesta Verge a la categoria de patrona oficial de Catalunya, alhora que li concedí el privilegi de tenir missa i oficis propis, a més d’establir la data de la seva festivitat, o sigui, la del 27 d’abril. Abans era una de les moltes marededéus trobades, la diada de les quals se celebra, com és sabut, el 8 de setembre.

El 1808, durant la denominada Guerra del Francès, la imatge de La Moreneta fou amagada pels monjos en un racó de la muntanya, a causa de la poca religiositat de les tropes de Napoleó, que feia témer la seva destrucció. Tres anys més tard, l’ermità Maur Picanyol s’encarregà d’ocultar-la de nou, pocs dies abans que els francesos calessin foc al monestir. I, posteriorment, la imatge encara hauria de ser amagada diversos cops més, ja que corria perill. Així, per exemple, el 1835, amb motiu de la crema de convents, l’abat de Montserrat confià la figura de La Moreneta a Pau Jorba, un pagès del Bruc, que la guardà. I cal assenyalar que guardà tan bé la imatge que, al cap de nou anys, el bisbe de Barcelona es veié obligat a contactar amb l’antic abat, exiliat a la ciutat de Palerm (Itàlia), per tal de poder-la localitzar. Per últim, i ja passant al segle XX, el 1909, durant els dies de la Setmana Tràgica, la imatge restà també amagada, igual que tot el temps que durà la Guerra Civil (1936-39), en què fou substituïda per una còpia.

Ja he dit que la imatge de la Mare de Déu que hi ha a la màgica i santa muntanya de Montserrat és de color negre, fet que, segons diuen, es deu al fum de les espelmes que, al llarg del temps, s’han col·locat als seus peus. Però alguns estudiosos sostenen que el negre és el seu color natural, fruit de la cristianització del culte a les antigues deesses de la Terra, com Isis, Cibeles, Artemisa, etc., unes verges negres encara existents a Europa.

I «circulen», per altra banda, un parell d’històries que relacionen Cristòfor Colom amb la Mare de Déu de Montserrat. Una d’elles indica que l’almirall, en el segon viatge que efectuà a Amèrica l’any 1493, descobrí una illa, situada en aigües del mar Carib, a la qual donà el nom de Montserrat -nom que continua conservant-, en col·laboració amb el frare Bernat Boil, ermità montserratí que l’acompanyava, frare que expandí el culte a La Moreneta als països americans, motiu pel qual avui dia és venerada, entre molts altres llocs, a la ciutat de Santos (Brasil), que la té com a patrona, i a Bogotà, la capital de Colòmbia, on hi ha el turó anomenat «de Montserrat», en què s’aixeca un santuari dedicat a aquesta Mare de Déu.

Tornant a l’illa Montserrat -o l’illa de Montserrat-, convé indicar que es tracta d’una illa muntanyosa, on estranyament mai no ha aconseguit arrelar la devoció a La Moreneta, territori molt afectat per violents huracans i catastròfiques erupcions del volcà Soufriere Hills, que hi «resideix», erupcions que provocaren, el 1995, que en fugissin moltíssimes persones. L’illa Montserrat és propietat del Regne Unit i, des de fa cinc anys, la seva capital, Plymouth, roman del tot deserta, després d’haver estat traslladada a un indret més segur, el poble de Brades.

I l’altra història que relaciona Cristòfor Colom amb la Mare de Déu de Montserrat conta que l’ennegriment de la seva figura rau en el fet que la Verge Maria era peruana i que, per això, la imatge que l’almirall dugué d’ella a Catalunya, vers el 1497, tenia la pell fosca. A Lima, capital del Perú, precisament, hi ha el barri de Montserrat, on la gent afirma que La Moreneta és molt miraclera, tot celebrant la seva festa, amb gran solemnitat, el mes de setembre.

Naturalment, costa un xic de creure que la Mare de Déu fos peruana i que Colom portés d’allà la seva imatge, atès que la talla que es venera al monestir de Montserrat és anterior als viatges que ell realitzà a Amèrica. És més creïble, sens dubte, la primera història, que ens diu que Cristòfor Colom, en col·laboració amb el frare Bernat Boil, posà el nom de Montserrat a una illa del Carib. No s’ha d’oblidar que, segons molts investigadors, Colom era català. A més, Salvador Dalí reflectí en un meravellós quadre, El somni de Cristòfor Colom, ple de senyeres, el nom del lloc on nasqué l’almirall, el de la ciutat de Girona. L’any 1974, per cert, ell mateix m’ho confirmà a Portlligat, en explicar-me el significat dels símbols que havia plasmat en la seva obra, actualment als Estats Units, poques dates abans d’inaugurar-se a Figueres, la capital de l’Alt Empordà, el cèlebre i visitadíssim Teatre-Museu Dalí.


Emili Casademont i Comas
(“Diari de Girona”, 25-4-2010)

1 comentari:

Salvador ha dit...

Per la meva gran vinculació que durant uns quants anys vaig tenir amb Montserrat, et felicito pel teu magnífic article