La recuperació del vell "Diari de Girona"

Fou el 29 d'octubre del 1956, diada de Sant Narcís, patró de la ciutat de Girona, que, per primera vegada, un article meu, signat amb nom i cognoms, aparegué publicat a les pàgines del diari gironí Los Sitios, on, des de feia alguns anys, ja escrivia petites ressenyes, encara que signades tan sols amb una «C». Per tant, puc dir que la meva vinculació al dit rotatiu, així com al seu continuador, l'actual Diari de Girona, supera de llarg el mig segle, raó per la qual sóc, avui dia, el col·laborador en actiu més antic d'aquests dos diaris junts, si bé hi ha hagut èpoques en què, per motius diversos (el d'haver-me dut l'exercici de la professió a residir a l'estranger, per exemple), n'he estat apartat.

I hi ha quelcom que també vull ressaltar: el 3 de juliol del 1984, vaig publicar, en qualitat de president de l'antiga Unió de Periodistes de les Comarques Gironines, l'article de presentació del primer número del que, en el futur (i escrit per complet en català), seria el Diari de Girona, ja que, en tal data, Los Sitios sortí, per primer cop, amb l'afegitó d'aquesta històrica capçalera (Los Sitios-Diari de Girona), feliçment recuperada després d'haver-se perdut a causa de la Guerra Civil. El títol del citat article, «Totalment gironí», precedia un text, on jo expressava la meva profunda satisfacció perquè Los Sitios, deixant enrere la seva dilatadíssima dependència de Madrid, acabava d'esdevenir un diari del tot gironí, editat i fet per gent de casa, amb l'inoblidable i prestigiós periodista Jaume Sureda i Prat, fill de la població de Santa Coloma de Farners, com a director, càrrec que ja havia ocupat al setmanari Girona Deportiva, a la revista gironina Usted i a l'emissora de ràdio La Voz de la Costa Brava, instal·lada a Palamós.

(15-5-07)

«Amb la liquidació de l'antiga cadena de diaris del Movimiento (o de Medios de Comunicación Social del Estado, com se'n deia últimament) Los Sitios ha esdevingut un diari totalment gironí. I això ha estat posssible, gràcies a l'esforç d'un grup de persones de casa (...).

(...) Fou gràcies a un recordat director (criticat per molts, però admirat pels qui presumíem de conèixer-lo un xic a fons) que Los Sitios, a mitjan dècada dels seixanta, encetà els diumenges una secció en llengua catalana. M'estic referint al murcià Fulgenio Miñano Ros. En aquella època, Miñano em parlava dels mil-i-un projectes que li «bullien» al cap, per tal de fer, amb els moderns mitjans tècnics de què disposava, un diari digne, en tots els sentits, de Girona i la seva província. Igualment, i ficat ja en el terreny de les confidències, puc explicar que un dia vaig trobar l'home desesperat, enfilant-se per les parets, com se sol dir vulgarment, perquè tots els diaris menys Los Sitios acabaven de publicar determinada informació de gran interès per a Girona. Aquella informació, que va fer una mica de rebombori, era meva, per cert. I abans de «passar-la» a l'agència Europa Press, mitjà per al qual jo aleshores treballava, l'havia dipositada a les seves mans. «Pese a mis intentos, no la he podido colocar en el periódico», se'm lamentava. I és que Fulgencio Miñano, a voltes, amb la seva excel·lent mà esquerra, sabia torejar magníficament les limitacions que li imposaven des de les «altes esferes»; però, a voltes també, com en aquest cas concret, es veia obligat, si us plau per força, a baixar el cap i dir: «A sus órdenes», cosa que el posava frenètic... (...).

(...) Avui, Los Sitios estrena una nova etapa. El diari, com he dit més amunt, ha esdevingut totalment gironí. S'han trencat els lligams que, en ocasions -massa, sens dubte-, el feien dependre i estar més al servei dels interessos de Madrid que no pas dels de Girona i Catalunya (...). I, per primera vegada a la història, Los Sitios té un director gironí, que sempre ha destacat per la seva lluita a favor de la liberalització de la premsa (...). Jaume Sureda i Prat, a més, s'ha convertit en el primer director d'un diari d'informació general de Catalunya, amb carnet de la Federación de Uniones de Periodistas de España (FUPE), l'organització professional nascuda amb la democràcia -part difícil, però extraordinàriament joiós, a fi de comptes-, en la qual es troba integrada la UP gironina.(...)».

(Fragments de l'article «Totalment gironí», signat per Emili Casademont i Comas, president de la Unió de Periodistes de les Comarques Gironines, i publicat el 3 de juliol del 1984 a «Los Sitios-Diari de Girona»)